El guepard

El guepard (Il gattopardo) és l’única novel·la de l’escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l’any 1958 a títol pòstum. Tomasi di Lampedusa hi traça la vida de Fabrizio Salina, un príncep sicilià, al bells mig de les turbulències revolucionàries italianes del Risorgimento. Però és sobretot una història de Sicília i de la transició entra un ordre antic i un nou ordre. L’autor sembla que s’inspirà en Giulio Fabrizio di Lampedusa, el seu besavi, per crear el personatge de don Fabrizio. Les armes d’aquest patriarca eren un lleó lleopardat (és a dir, el lleó de perfil, lleó passant, com un lleopard, a diferència del lleó rampant), que l’autor ha transformat en guepard «dansant» a la seva obra. L’autor va declarar que les reflexions del príncep Salina sobre la societat eren en realitat les seves. En apropar-se les celebracions del centenari de la unificació italiana, l’autor volia parlar de l’oportunisme que segons ell havia caracteritzat l’època, ben lluny de l’entusiasme que presenta la historiografia oficial italiana. De vegades presentada com una novel·la «reaccionària», aquesta obra és en realitat molt crítica sobre les elits tradicionals.