Els nois de zinc

Publicat el 1989, aquest llibre tingué l’impacte d’una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l’honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afganès, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a l’Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Aleksiévitx entreteixeix més d’un centenar d’històries explicades per oficials de l’exèrcit, homes allistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Aleksiévitx va visitar l’Afganistan, per conèixer la veritat. Va descobrir que, per reclutar soldats, l’Estat venia al seu poble la idea que anaven a salvar el poble afganès, amagava les dades sobre les morts i la brutalitat de la guerra, però també els enviaven per la força o enganyats. Tanmateix, de cara a Rússia, els russos fins i tot oblidaven que els seus soldats estaven en guerra a l’Afganistan. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Aleksiévitx l’oportunitat de preguntar: «Qui som? Com hem pogut i se’ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?». Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre la nostra capacitat de qüestionar les decisions del nostre país, i de posar en dubte la informació oficial que ens donen.